Li dono al play i sona Hometown of glory, d’Adele. De sobte em sento transportada al metro de Nova York, tornant cap a Brooklyn, l’estiu de fa dos anys. Torno a sentir l’emoció d’estar en aquella gran ciutat, torno a sentir que sóc lliure, que ho tinc tot per davant i que res em pot fer mal. Li dono al play i sona Teenagers, de My Chemical Romance. De cop I volta torno a estar a Irlanda, amb la meva millor amiga, tornant a casa a hores intempestives I cantant a ple pulmó. Torno a sentir l’amor, la felicitat, la frustració de saber que no duraría gaire més de dos setmanes. Li dono al play i sona Misery Business, de Paramore, I per un segon torno a ser a Cambridge, aquella petita ciutat que em va robar el cor, de camí a una nova escola que m’oferia un món de possibilitats. Torno a sentir-me petita i lluny de casa, torno a sentir com la il·lusió de tot el que venia per davant se’m fica sota la pell i em dona ganes de viure.
És curiós com relacionem les emocions amb una cosa tan senzilla com una cançó. Quan em trobo en un moment rellevant de la meva vida escullo molt cuidadosament la música que escolto, per que sé que en un futur aquell moment i aquella música aniran agafats de la mà en el record. Si poso el meu Ipod en aleatori, cada cançó em trasllada a un instant concret de la meva vida, i em fa tornar a tot allò que vaig sentir en el seu moment.
Li dono al play i sona Where is my mind, dels Pixies, i només per un segon torno a ser en una casa amb vistes a la platja de Mallorca, sota les estrelles d’una nit d’estiu. Torno a sentir les ganes de viure, torno a sentir la meva joventut com un regal, com una arma capaç de trencar tots els impossibles.
Ara, a les quatre del matí i després d'una nit desastrosa, me n'adono de que tots aquests moments que recordo amb tendresa, són lluny d'aquesta ciutat que és casa meva i que ha format part de mi des que vaig néixer. I ara, que se'm tanquen els ulls i el cap em tormenta de dolor a causa del soroll d'una acaparada discoteca, sento, més que mai, ganes de marxar. I ara, que una de les persones que més estimo en aquest món intenta afrontar els seus propis dimonis al llit del meu costat, l'únic que vull és desapareixer. Recórrer el món, trepitjar-ne cada racó.
Al cap i a la fi, les ganes de viure s'han de poder trobar en algun lloc.
